dimarts, 15 de desembre de 2009

Senderisme Industrial - Puigmalenca 2009 (VII edició)

Tot va començar en el punt de trobada a les 9:00 darrere de l'estació de tren "Fabra i Puig" amb l'únic contratemps del viatge. Un dels assistents va punxar la roda en arribar. Molt gentilment en Sergio es va oferir a canviar-la mentre anaven arribant la resta de participants.

Un cop repartits en els vehicles vam fer una primera parada a un poblet a les afores de Barcelona, per reajustar els vehicles, deixant un i pujant amb els cotxes necessaris, destí: la Vall de Núria. Només arribar a Queralbs, els organitzadors ens van repartir els grampons i els piolets. Carregats fins a les dents, uns més que d'altres, vam pujar al tren de cremallera fins a Núria. Eren prop de les 12:00 quan en arribar, ens acostem al llac per menjar a la gespa i rebre les primeres nocions d'ajust de grampons. De seguida, per aprofitar les poques hores de llum disponibles en aquest peculiar entorn natura, vam buscar una placa de gel en una de les pistes per poder practicar les caigudes en pendents nevades. Va ser una classe força pràctica. Més tard vam anar a l'alberg agafant el telecabina.

Com quedava força temps per esperar el sopar, després de deixar les nostres pertinences a les taquilles i a l'alberg. Vam esperar el sopar que es servia a les 20:00 jugant a "l'ú" i al futbolí. Després del sopar, una altra ronda de rialles jugant al joc de cartes "1" fins a les 23:00 quan van anar caient tots al llit, en una habitació enorme plena de lliteres.

Cal destacar la "sopa boba" del primer plat del sopar i el suc de pinya de l'esmorzar, que eren "suavecitos" ...

Al matí començava l'acció, a les 7:00 els despertadors començaven a sonar. Ens vam aixecar per anar a esmorzar. A les 8:10 ens reuníem amb tres participants que van pujar amb el primer cremallera del matí del diumenge. A les 9:00 sortim després d'unes prediccions meteorològiques no gaire favorables. El dia es va aixecar molt clar. Amb aquestes bones condicions meteorològiques comencem l'ascensió a la muntanya del Puigmal, pràcticament no trobem neu i per això la majoria del trajecte pujàvem per roca i una mica de neu entre dura i pols. Les explicacions dels guies sobre el nom de les muntanyes va ser molt interessant. Vam fer dues parades per prendre forces i una última parada al arribar al cim tan desitjat! El Puigmal.

Aquest any fins als més novells van pujar sense dir ni piu... Les condicions meteorològiques va ajudar bastant. Exceptuant algun petit tros de gel no hi va haver cap problema. Un cop arribats al cim del Puigmal, contemplant el paisatge des de les alçades a 2.913 metres, fem un mos i vam començar la baixada. Mentres baixàvem el temps es va girar i darrere nostre es van començar a formar grans núvols que s'anaven acostant. Vam baixar sense pausa, per evitar ensurts. En la recta final un dels assistents es va ressentir del genoll i després d'alleugerir-li el pes i subministrar-li uns bastons es va dividir el grup en dues parts. Uns van baixar abans per recollir les coses i d'altres acompanyaven al lesionat.

En tot el recorregut no van ser necessaris els grampons.

Després tots baixàvem amb el cremallera i ens dividim en els cotxes. Baixem a recuperar l'altre cotxe, on ens prenem uns merescuts entrepans calents i una classe magistral sobre herbes i remeis naturals impartida per Judit, la dona que puja muntanyes en xancles...

Un cap de setmana ple de rialles, gaudint entre socis i assistents a aquesta novena edició de la pujada al Puigmal.

Signat: "L'home bala"