dimecres, 30 de desembre de 2009

Nous telèfons 2010 en cas d’accident

CE*CIMA recorda que degut al canvi de companyia asseguradora pel 2010, VidaCaixa SA, a partir del proper divendres 1 de gener entraran en vigor els nous telèfons als quals hauran de trucar tots aquells socis que estiguin en possessió de la llicència federativa de 2010 i que hagin de notificar un accident.

Recordem que aquests nous números de telèfon són per notificar els accidents ocorreguts pels federats en possessió de la corresponent llicència sub-18 i majors a partir de l’1 de gener. Aquests accidents s’hauran de comunicar abans de 7 dies al servei mèdic corresponent.

    902 300 350: telèfon al qual s’ha de trucar en cas de patir l’accident dins el territori de l’estat espanyol. Disponible les 24 hores, 365 dies/l’any.
    0034 93 463 12 09: telèfon al qual s’ha de trucar en cas de patir l’accident a l’estranger. Disponible les 24 hores, 365 dies/l’any.

    Sub-14 i sub-17
Tot i que no s’ha canviat de telèfon ni de companyia asseguradora, els recordem:

    902 157 504: telèfon al qual han d’adreçar-se els federats sub-14 i sub-17. Disponible les 24 hores, 365 dies/l’any.
    0034 902 157 504: telèfon al que s’ha de trucar des de l’estranger.
Pòlissa: 055-0680000022


En aquest enllaç trobareu tota la informació detallada.

dijous, 24 de desembre de 2009

Codi ètic de muntanya UIAA

La UIAA (la Federació Internacional de Muntanyisme i Alpinisme) representa milions d'homes, dones, nenes i nens que estimen la muntanya. El codi ètic de la UIAA aporta normes relacionades amb l'entorn de la muntanya, la conservació del medi ambient, com reccionar en casos d'emergència... En resum, representa un codi ètic òptim per ser adoptat a l'hora de sortir a la muntanya.

Podeu llegir-lo sota aquestes línies.

Codi ètic de muntanya

Eixampla els teus límits, eleva el teu esperit i apunta al cim

1. Responsabilitat individual
Les persones muntanyenques i alpinistes practiquen aquest esport en situacions en què hi ha risc de patir accidents i és possible que no es disposi d’ajuda externa. Tenint en compte aquest fet, practiquen aquesta activitat sota la seva pròpia responsabilitat i són responsables de la seva pròpia seguretat.

Les accions dels individus no han de posar mai en perill les persones que els envolten ni danyar l’entorn. Per exemple, la fixació d’ancoratges en rutes noves o ja existents no es pot considerar automàticament acceptable.

2. Esperit d’equip
Els i les membres d’un equip han d’estar preparats i preparades per acceptar compromisos amb l’objectiu de compensar les necessitats i habilitats de tot el grup. L’escalada tindrà més èxit si les i els membres d’un equip es donen suport entre si.

3. Comunitat d’alpinisme i muntanyisme
Totes les persones que ens trobem a la muntanya mereixen el mateix respecte. Sempre hem de tractar les altres persones de la mateixa manera que voldríem que ens tractessin a nosaltres, fins i tot en indrets remots i en situacions estressants.

4. Visitar països estrangers
Quan siguem convidats en països estrangers, sempre ens hem de comportar educadament i amb mesura. Hem de mostrar consideració per la població local i la seva cultura -són els i les nostres amfitrions. Hem de respectar sempre el codi d’ètica i l’estil d’escalada locals, i en cap cas no hem de fer forats o col·locar pitons si hi ha un codi ètic tradicional que ho prohibeix o si no hi ha un codi ètic local fixat. Hem de respectar sempre les muntanyes sagrades i d'altres indrets sagrats, i buscar maneres de beneficiar i donar suport a l’economia i la població local. La comprensió de les cultures estrangeres forma part d’una experiència d’escalada completa.

5. Responsabilitats dels i les guies de muntanya i d’altres líders
Totes les i els guies de muntanya professionals, d’altres líders i membres dels grups han d’entendre els seus papers respectius i respectar les llibertats i drets d’altres grups i individus. En aquesta declaració volem reconèixer les normes aconseguides pel propi organisme professional de guies de muntanya.

6. Emergències i perill de mort
Sempre hem d’estar preparades i preparats per a qualsevol emergència o situació que pugui desencadenar un accident greu o la mort. Totes les persones participants en esports de muntanya han d’entendre clarament els riscos i perills d’aquestes pràctiques i han de tenir les habilitats, els coneixements i l’equipament més adients. Han d’estar sempre disposades per ajudar d’altres persones en cas d’una emergència o accident, i preparades per afrontar les conseqüències d’una possible tragèdia. S’espera que els operadors comercials, en particular, informin els seus clients i clientes sobre el fet que possiblement hagin de sacrificar els seus objectius per ajudar d’altres persones en problemes.

7. Accés i conservació
Creiem que la llibertat d’accés a les muntanyes i de manera responsable és un dret fonamental. Sempre hem de practicar les nostres activitats de manera sensible amb el medi ambient i ser proactives i proactius a l’hora de preservar la natura i el paisatge. Sempre hem de respectar les restriccions i regulacions d’accés acordades pels escaladors i escaladores juntament amb les organitzacions de preservació de la natura i les autoritats competents.

8. Estil
La qualitat de l’experiència i la manera com resolem un problema és més important que el fet de tenir èxit o no. Sempre hem d’intentar no deixar cap marca a les parets i vessants de les muntanyes.

9. Primers ascensos
El primer ascens d’una ruta o d’una muntanya sempre és un acte creatiu. Aquest ascens s’ha de realitzar, com a mínim, de manera tan bona com marqui l’estil i tradició de la regió on ens trobem. S’ha d’informar de la manera exacta com s’ha realitzat l’escalada.

10. Patrocini, publicitat i relacions públiques
La cooperació entre organismes patrocinadors i persones muntanyenques o escaladores ha de ser una relació professional que serveixi per als millors interessos dels esports de muntanya. Serà responsabilitat de la comunitat muntanyenca educar i informar tant els mitjans de comunicació com el públic de manera proactiva.

11. Ús d’oxigen suplementari en el muntanyisme
L’ús d’oxigen suplementari en el muntanyisme de gran altitud ha suscitat un gran debat durant molts anys. En aquest debat podem distingir diferents components relacionats amb aquest tema, com ara aspectes mèdics i consideracions ètiques. Els aspectes mèdics han de ser una preocupació cabdal per a totes les persones muntanyenques. Les consideracions ètiques són un aspecte que cada escalador/a ha de considerar a nivell individual. No obstant això, si un/a escalador/a decideix utilitzar oxigen, sempre s’han de fer plans per retirar les ampolles usades de la muntanya.

12. Expedicions comercials guiades a gran altitud
S’espera que els operadors comercials, especialment aquells sense qualificacions, que intentin escalar muntanyes de 8.000 metres o d’altres muntanyes comparables que compten amb instal·lacions de rescat limitades, reconeguin les limitacions dels clients al seu càrrec. S’han de fer tots els esforços possibles per assegurar la seguretat dels clients i les clientes i també per avisar-los que possiblement s’hagin de canviar els plans per ajudar d’altres persones amb problemes a la muntanya.



La UIAA és la Federació Internacional de Muntanyisme i Alpinisme.
Representem milions d’homes, dones i infants units per la seva passió per les muntanyes.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Senderisme Industrial - Puigmalenca 2009 (VII edició)

Tot va començar en el punt de trobada a les 9:00 darrere de l'estació de tren "Fabra i Puig" amb l'únic contratemps del viatge. Un dels assistents va punxar la roda en arribar. Molt gentilment en Sergio es va oferir a canviar-la mentre anaven arribant la resta de participants.

Un cop repartits en els vehicles vam fer una primera parada a un poblet a les afores de Barcelona, per reajustar els vehicles, deixant un i pujant amb els cotxes necessaris, destí: la Vall de Núria. Només arribar a Queralbs, els organitzadors ens van repartir els grampons i els piolets. Carregats fins a les dents, uns més que d'altres, vam pujar al tren de cremallera fins a Núria. Eren prop de les 12:00 quan en arribar, ens acostem al llac per menjar a la gespa i rebre les primeres nocions d'ajust de grampons. De seguida, per aprofitar les poques hores de llum disponibles en aquest peculiar entorn natura, vam buscar una placa de gel en una de les pistes per poder practicar les caigudes en pendents nevades. Va ser una classe força pràctica. Més tard vam anar a l'alberg agafant el telecabina.

Com quedava força temps per esperar el sopar, després de deixar les nostres pertinences a les taquilles i a l'alberg. Vam esperar el sopar que es servia a les 20:00 jugant a "l'ú" i al futbolí. Després del sopar, una altra ronda de rialles jugant al joc de cartes "1" fins a les 23:00 quan van anar caient tots al llit, en una habitació enorme plena de lliteres.

Cal destacar la "sopa boba" del primer plat del sopar i el suc de pinya de l'esmorzar, que eren "suavecitos" ...

Al matí començava l'acció, a les 7:00 els despertadors començaven a sonar. Ens vam aixecar per anar a esmorzar. A les 8:10 ens reuníem amb tres participants que van pujar amb el primer cremallera del matí del diumenge. A les 9:00 sortim després d'unes prediccions meteorològiques no gaire favorables. El dia es va aixecar molt clar. Amb aquestes bones condicions meteorològiques comencem l'ascensió a la muntanya del Puigmal, pràcticament no trobem neu i per això la majoria del trajecte pujàvem per roca i una mica de neu entre dura i pols. Les explicacions dels guies sobre el nom de les muntanyes va ser molt interessant. Vam fer dues parades per prendre forces i una última parada al arribar al cim tan desitjat! El Puigmal.

Aquest any fins als més novells van pujar sense dir ni piu... Les condicions meteorològiques va ajudar bastant. Exceptuant algun petit tros de gel no hi va haver cap problema. Un cop arribats al cim del Puigmal, contemplant el paisatge des de les alçades a 2.913 metres, fem un mos i vam començar la baixada. Mentres baixàvem el temps es va girar i darrere nostre es van començar a formar grans núvols que s'anaven acostant. Vam baixar sense pausa, per evitar ensurts. En la recta final un dels assistents es va ressentir del genoll i després d'alleugerir-li el pes i subministrar-li uns bastons es va dividir el grup en dues parts. Uns van baixar abans per recollir les coses i d'altres acompanyaven al lesionat.

En tot el recorregut no van ser necessaris els grampons.

Després tots baixàvem amb el cremallera i ens dividim en els cotxes. Baixem a recuperar l'altre cotxe, on ens prenem uns merescuts entrepans calents i una classe magistral sobre herbes i remeis naturals impartida per Judit, la dona que puja muntanyes en xancles...

Un cap de setmana ple de rialles, gaudint entre socis i assistents a aquesta novena edició de la pujada al Puigmal.

Signat: "L'home bala"

diumenge, 6 de desembre de 2009

El FORUM ja funciona!!!!!

Avui tenim una gran noticia, el fòrum ja torna a funcionar!
Finalment han estat moltes hores de feina i un nou servidor, però ja tornem a tenir el fòrum en marxa.

Fòrum!!!