100 CIMS: Puigsallança (Finestres)

Puigsallança (Finestres) (1027 metros) 24 de novembre de 2012

Ja fa uns anys que la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va posar en marxa una iniciativa denominada “100 Cims” en què es proposen una sèrie de muntanyes de diversa altura i dificultat, sempre dins de l’àmbit territorial català, perquè els aficionats les pugin fins a completar-ne un centenar.

L’objectiu de la proposta, que no competició, és donar a conèixer el paisatges i l’orografia catalana en la seva diversitat. Per això es proposen cims poc visitats, alguns amb relatiu interès esportiu, però sempre amb l’atractiu de descobrir coses noves.

Amb aquesta idea la meva dona i jo vam anar dissabte passat a la vall del Llémena i la serra de Finestres. Una zona propera a grans nuclis de població com Girona o Barcelona, però tanmateix remota pel seu aïllament, i conseqüentment molt interessant. Anant-hi per l’autopista es pot sortir a Girona sud i passar per l’anomenada “carretera de la vergonya” que va de Salt a Anglès passant per Bescanó o fer-ho per Girona Nord i agafar la via recte fins a Sant Aniol de Finestres. Nosaltres vam triar la primera opció més atractiva des del punt de vista paisatgístic, tot un salt en el temps que ens permet assaborir el dubtosos plaers de les carreteres de postguerra, estretes, amb el ferm en mal estat i plenes de giravolts ben tancats...

Arribats a Sant Aniol, cal girar a la dreta just on hi ha el cartell indicador del poble i aparcar al costat del Restaurant Can Tura (380 m). Un lloc amb cavalls, ànecs, paons reials... i senglars!

Comencem a caminar per la pista que surt d’aquí mateix i porta a Mieres i només passar el  riu Llémena ens trobem una bifurcació. Nosaltres tirem cap a l’esquerra i allà mateix, davant d’un cartell indicador, agafem un corriol que surt a la dreta, senyalitzat amb taques grogues.

No ens hem de passar el corriol, tot i que si ho fem una mica més endavant hi ha un altre camí, aquest més ample, que també surt de la dreta i que acaba portant al mateix lloc. Més endavant encara per la mateixa pista hi ha altres senyals grogues que ens poden confondre i que ens allunyarien en sentit contrari al del nostre objectiu.

Agafem doncs el primer corriol i seguint-lo ens endinsem en el bosc. Anem guanyant altura i al cap d’una mitja hora sortim del bosc en arribar a una explanada. Tornem a entrar al bosc i seguim pujant fins a trobar una pista asfaltada que seguim uns pocs metres. A la dreta ens tornem a posar dins del bosc, sempre seguint les taques grogues. Deu minuts més tard trobem de nou la pista asfaltada. Aquest cop la seguim alguns metres més, fins que veiem que a l’esquerra surt un camí indicat amb les taques grogues que seguim.

Just a la cruïlla entre la pista i el camí ja hem pogut veure a dalt de la muntanya el conjunt de Santa Maria de Finestres. Una mica més amunt trobem un cartell indicador. A l’esquerra surt un camí cap el Puigsallança i de dret un altre cap al santuari. Les taques grogues assenyalen clarament el camí del santuari que és el que prenem i el que recomanem, tot i que l’altre és més curt. D’aquesta manera després d’una pujada costeruda arribem al santuari de Santa Maria de Finestres (870 m), amb una església d’origen romànic i altres edificacions.

Som pràcticament a la carena que ens ha de portar fins al Puigsallança. Davant per davant veiem els cingles del Puig de Faig Rodó. El nostre objectiu, però, queda una mica al darrera i no es visible. Arribats al petit oratori de Sant Antoni, podem agafar el camí que passa per la fageda i tira cap a l’esquerra, o continuar carenant fins al Forat de l’Ovella, on ens caldrà desgrimpar uns metres per anar a trobar el corriol. Ens tornem a enfilar de manera decidida. Passem per una zona d’alzines i tornem a entrar de ple en la fageda. Estem a la tardor i a partir d’aquest punt cal parar atenció per no perdre’s. El camí només s’endevina sota les fulles. De tant en tant hi ha alguna fita que facilita les coses. Cal anar pujant tirant cap a la dreta fins que finalment arribem al cim del Puigsallança (1.026 m) amb un vèrtex geodèsic. A sota queda Santa Pau i més lluny Sallent. Fa estona que ha començat a fer vent i no s’hi està gaire a gust. Tot i això parem a menjar uns entrepans i de seguida tornem cap avall. Aquest cop, en arribar a prop del santuari de Santa Maria, enlloc de pujar-hi, agafem el camí que clarament surt a la dreta i que és el mateix que a la pujada hem vist indicat amb el cartell del Puigsallança. Ens estalviem pujar i tornar a baixar i guanyem una mica de temps. En total, amb molta calma i parades diverses hem trigat unes cinc hores en anar i tornar. 

Jordi Viader