Crònica: Ascensió al pic de Montmalús (2.781m)

Data: 16 d'abril

Situació: Principat d'Andorra

Ruta: Desde el parking de Grau-Roig (pistes).

Distància i altimetria:

    Alçada inicial: 1.969m.
    Cim: 2.781m.
    Distància: 9 Km.

Temps: 5,30 h en total, tenint en compte les aturades.

El dia començava força fred per l'època de l'any en que estem, a 4,5ºC al pàrking de Grau-Roig. Però això jugava a favor nostre, en tant que les condicions de la neu serien força més bones del que esperàvem, al menys a primera hora.

  

 Ens posem les botes i polaines (hi ha força més neu del que pensàvem) i ens disposem a fer el check partner amb els nostre dispositius DVA (arva).

 

 Comencem la ruta deixant enrere uns remuntadors i pujant per una de les pistes que ens queda a mà dreta. De seguida ens arrepentim de no haver portat les raquetes a sobre...El dia és preciós, hi ha força gent fent esquí de muntanya i alguna presència de motos de neu, no tant agradable, i és que coincideix en el primer cap de setmana que les pistes estan tancades.

 Després de fer un parell de rampes d'aquelles que fan escalfar-te ràpid, arribem al llac, el primer de la ruta dels llacs de pessons. Hi ha un restaurant al seu davant, avui tancat. El voregem per finalment creuar un petit riu que hi ha al darrera. Un cop aquí ja podem veure el nostre pic al fons!

  A mesura que anem pujant el vent es fa present, i gent que baixa ens adverteix que a dalt bufa de valent, però anem bé de temps i de ganes, i la temperatura és més que agradable, per tant, amunt! 

Donat que a dalt no podrem estar gaire estona, decidim parar abans del coll a menjar algo ràpid.

 Finalment arribem al coll (Collada de Montmalús 2.705m). Comprovem que era cert allò que ens deien sobre el vent, caram, com bufa! Trobem un petit refugi fet de neu que l'aprofitem per posar-nos a resguard, mentre ens posem els grampons per assolir l'últim tram fins al cim.

 Pugem per la carena sense treure els ulls del terra, fa aquell vent que no deixa aixacar la vista.

Doncs finalment...Hem fet cim! 

El primer cim oficial de SACIMA!  (Secció d'Alpinisme de CE Cima)

    

 No triguem massa a baixar, ja que el vent no ens permet quasi ni parlar amb el company del costat. Baixem a bon ritme i força depressa. Després de baixar uns 300 metres, les condicions tornen a ser molt favorables, el dia segueix essent meravellós i anem tornant amb calma i tot xerrant. 

Decidim ocupar la terrassa del restaurant per dinar i així, només ens caldrà baixar aquell parell de rampetes del principi per arribar al cotxe.

Fins aquí l'aventura d'avui, ens veiem a la propera!